Col.locació d’una placa commemorativa a les estacions de 1848, dissabte 27 d’octubre

El primer tren de Catalunya i Espanya és el que va unir Barcelona i Mataró el 1848. Aquest fet va revolucionar els transports té una importància cabdal en la nostra historia. Va marcar l’inici de l’expansió ferroviària a Catalunya i Espanya i va revolucionar el transport, obrint les portes a la modernitat a persones de tots els àmbits socials.

Per això cal mantenir-ne la memòria i tenir cura del patrimoni industrial que encara es conserva.

El traçat d’aquell tren en la major part continua en actiu com a part de la línia R1 de Rodalies. Però les estacions originàries, allò que faria més visible la infraestructura, no s’han conservat. Per tenir constància pública, si més no, del lloc on es varen ubicar, i convidar a la ciutadania a la memòria i coneixement d’aquell fet, la nostra associació va proposar als ajuntaments de Barcelona i Mataró la col·locació de dues plaques commemoratives en el lloc on s’ubicaren les estacions de Barcelona i Mataró.

El dia 27 d’octubre de 2018 esteu convidats a participar en aquest senzill acte, i acompanyar les autoritats municipals de les dues ciutats que inauguraran les plaques commemoratives.

A les 10:30 està previst inaugurar la placa commemorativa de l’estació de Barcelona, al carrer Doctor Aiguader al costat de l’Estació de França. L’acte inclou els parlaments de les autoritats, actuació musical i l’exposició mòbil «El tren de Mataró, 1848»

A les 11:30 sortirà un tren de l’Estació de França per fer viatge fins a Mataró

A les 12:30 s’inaugurarà la placa de l’estació de Mataró, a l’Avinguda Maresme cantonada amb el  carrer de Sant Agustí.

Com ja fa anys que van ser enderrocades, la descripció i història de les estacions és força desconeguda. Aquí en teniu un resum.

L’estació de Barcelona

L’estació de Barcelona es va ubicar entre les muralles de la ciutat i les cases de la Barceloneta, al passeig de D. Carlos o del Cementiri, que després es va dir carrer Icària i per on actualment passa la Ronda Litoral.

Va ser construïda l’any 1848 per Martí Audinis i Domènec Tomàs. Era un edifici de discretes dimensions, format per tres cossos disposats en forma de U. S’entrava per la façana oest que ostentava a dalt un rellotge dins una fornícula. A l’altra banda, per sobre andanes i vies, es va construir un gran cobert metàl·lic de dos cossos, amb estructura de ferro i sostre de zinc i vidre. En el fris del porxos posava en grans lletres daurades: “Primer ferrocarril de España. Inaugurado el 28 de Octubre de 1848”

Quan la Companyia de la línia de Mataró (“del Este”) es va fusionar amb la de Granollers l’any 1861, l’edifici de l’estació de Barcelona es va deixar d’utilitzar per a passatgers ja des de 1865, i a partir de 1877 es va destinar a estació de mercaderies. Tot i això, als anys 1920 el conjunt es mantenia intacte.

Dissortadament, en la dècada de 1920, aquesta antiga estació es va enderrocar per fer-hi tres grans edificis de la M.Z.A., en l’operació urbanística que va comportar l’enderrocament també de l’estació de Granollers després de construir-hi al costat la nova estació de França (1929). Tot i això es va conservar el perímetre ferroviari on es van aixecar petits edificis destinats a serveis. Però finalment el 1988 tota la parcel·la va ser derruïda dins del projecte de les Olimpíades de 1992 per fer-hi la Ronda Litoral i cinc blocs d’habitatges. L’únic element que s’ha conservat de l’estació de Barcelona és un rellotge de paret que es troba al Museu del Ferrocarril de Madrid.

 

L’estació de Mataró

L’estació de la ciutat de Mataró va ser construïda el 1848 per Josep Forns. Estava ubicada a la platja, al capdavall del carrer de Sant Agustí davant del vapor Gordils. Tenia el mateix disseny que la de Barcelona però sense els cossos laterals, més petita per tant. Al seu costat hi havia també sobre les vies un cobert de ferro i zinc, però d’un sol cos. Al fris del cobert també hi figurava la inscripció “Primer ferrocarril de España. Inaugurado el 28 de Octubre de 1848”. El 1879 l’estació va ser ampliada per la MZA amb un moll de càrrega de mercaderies a l’extrem sud, i amb unes noves cotxeres a l’extrem nord.

 

A principi de segle XX la MZA, nova propietària de la línia, va instal·lar la doble via i el 1905 va construir la nova estació de Mataró. L’estació antiga va ser despullada del seu cobert metàl·lic i de les andanes. Aviat, l’any 1910, l’Ajuntament de Mataró, amb voluntat substituir de les lletres del fris del cobert va promoure la col·locació d’una placa commemorativa a la façana de la nova estació. Es va col·locar el 28 d’octubre de 1910 amb aquest text: El Ayuntamiento á 28 de octubre de 1910 para conmemorar la inauguración del primer ferro-carril de España en 1848 y á la memoria de su iniciador el ilustre mataronés D. Miguel Biada.

L’antiga estació va quedar per a ús d’arxiu o magatzem, i va ser restaurada per la celebració del centenari el 1948, segons disseny de Marià Ribas. Però el 1957, en rectificar-se el traçat de la N-II, va ser enderrocada junt amb el barri mariner del carrer Sant Felicià. Alguns mataronins (Esteve Albert, Jaume Castellví, Lluis Ferrer Clariana, Jaume Llavina, Josep Mach, Santi Martínez, Jesús Quadrada) van fer un acte d’acomiadament de la vella estació i van fotografiar amb pena aquest moment.

Estació, infraestructura, patrimoni