25 anys del Museu del Ferrocarril, per Pilar Garcia

Conferència de Pilar Garcia Fuertes, directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya, el 23 d’octubre de 2015, a Can Serra. L’acte va ser presentat per Ricard Bonamusa, que va agrair la presència de l’alcalde David Bote, va exposar la relació inevitablement reivindicativa del tren amb Mataró, i va presentar la conferenciant.

El ferrocarril, entre Vilanova i Mataró

En la seva intervenció Pilar Garcia, que va havia arribat en tren a Mataró des de Vilanova, va remarcar que tant Vilanova com Mataró són ciutats ferroviàries, emblemàtiques per la seva història ferroviària: A Vilanova en Gumà va fer construir els edificis que ara són museu i a Mataró en Biada hi va portar el primer ferrocarril.

Fa 167 la revolució del món va començar a Mataró, es va apostar per una cosa nova, transformadora. Ho va ser perquè canvià totalment la vida de les persones, que fins al moment no solien moure’s a més de 20 km del seu poble en tota la vida, i per tant no gaudien del coneixement contrastat de com funciona el món. I també perquè va permetre un ràpid transport de les mercaderies.

García va dir que Mataró es mereix tenir un espai centre cultural al voltant del ferrocarril, que dinamitzi el «batec pel tren» que se sent a Mataró, una ciutat on el tren és present, que viu en comunió amb el mar i el tren. En aquest sentit, va afirmar que la ciutat de Mataró trobarà un aliat en la de Vilanova. De fet ens va convidar a sentir el Museu del Ferrocarril «casa vostra», que te cura de la locomotora del Centenari i els tres cotxes, orgull de tots.

Origen i evolució del Museu del Ferrocarril

Pel que fa a l’origen del Museu, ja des de 1972 l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona treballava per recuperar material ferroviari per a un futur museu, organitzant una exposició de locomotores el 1980, cosa que va donar gran impuls a la iniciativa. Un acord de la Generalitat, l’Ajuntament i Renfe va permetre la seva fundació el 1990; com a data emblemàtica, la locomotora Mataró hi arribà aquell 3 d’agost. Però després d’una primera rehabilitació de les instal·lacions, la Generalitat es va retirar, després també l’Ajuntament, i la Renfe va transferir el museu a la Fundación de los Ferrocarriles Españoles. En aquella situació precària es va organitzar el museu, es van fer els inventaris, es va integrar dins la Xarxa del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, es van recuperar elements de l’estació de França desmantellada per les obres olímpiques, i es va construir una bona sala d’audiovisuals.

L’any 1998 es va obrir una segona etapa en què, sense suports institucionals i sense gaire pressupost el museu va desenvolupar el servei didàctic, la biblioteca i l’espai expositiu, va adequar la nau i el dipòsit d’aigua, va crear el primer logo (amb la Mataró i l’Euromed), i va crear l’associació de Socis i Col·laboradors del Museu que el 2006 formaven una cinquantena de persones. Van ser anys difícils en què es va treballar durament i amb tenacitat, establint complicitats per aconseguir que les administracions i la ciutadania prenguessin consciència del valor d’aquell patrimoni. Per fer-ho es va recolzar en el «mon del ferrocarril» o «família ferroviària»: els voluntaris, la FCAF, i diferents departaments i persones de Renfe, FGC, TMB o Adif.

El canvi va arribar gràcies a que es va aconseguir la confiança i la complicitat de l’Ajuntament, la UPC i els polítics. L’any 2008, amb 30.000 euros procedents de la Generalitat es va poder fer un avantprojecte. L’any 2009 i 2010 el diputat Carles Campuzano (a qui li «brillava la mirada» imaginant el futur museu) va tramitar i aconseguir dels pressupostos de l’Estat dos partides de 450.000 euros cadascuna per restaurar la rotonda i la nau més antiga (1881). En aquest context es va crear el Consell del Museu, amb la participació de Renfe, l’Ajuntament i la Generalitat. Es va pactar amb l’Ajuntament la reparació i ús a mitges de la nau, fet que va obrir el museu a la ciutat pel gran nombre d’activitats ciutadanes que s’hi realitzen. També es va crear amb la UPC el Màster de Sistemes Ferroviaris.

Un altre canvi ha estat motivat per l’avaria de la caldera de la locomotora del Centenari el 2012. La seva reparació costava 73000, de les que Renfe va posar 40.000 i la resta es va aconseguir mitjançant un Verkami en el que va participar molta gent, també l’Ajuntament de Mataró, fet pel que Pilar es mostra molt agraïda. La locomotora es va reparar el 2013 i es va iniciar el projecte de fer conèixer la locomotora Mataró als nens de Mataró.

En l’actualitat el Museu es troba celebrant els seus 25 anys amb la bona notícia que fa una setmana ha rebut una una subvenció del 1,5 cultural del Ministeri de Foment de 1.900.000 euros que permetrà fer una gran rehabilitació del museu i convertir-lo en un centre de cultura i oci ferroviari.

Després de la conferència es va suscitar un viu debat sobre la urgència de què Mataró disposi d’un espai cultural dedicat al ferrocarril. Josep Rovira, vocal del Cercle i col·leccionista, va exposar que en aquest moment hi ha disponibles a Mataró diverses i valuoses col·leccions que podrien anar a parar a aquest centre, i que d’altra manera es perdran. També es va parlar de la col·laboració de l’Ajuntament de Mataró amb el Museu del Ferrocarril ja que va aportar la digitalització dels plànols de la locomotora del Centenari, que van ser donats fa anys per Ricard Bonamusa, com ell mateix va explicar, i que van ser imprescindibles per reparar la locomotora. Actualment el Museu i l’Ajuntament de Mataró estan creant un programa per a les escoles de Mataró per visitar el Museu i la locomotora. L’alcalde de Mataró va cloure l’acte agraint la presència de Pilar Garcia i resumint que tot i que cal impulsar un centre referit al ferrocarril a Mataró, es depèn de la situació econòmica. Finalment Toni Biada, president del Cercle Històric Miquel Biada, va oferir a la il·lustre visitant un ram de flors en agraïment per la seva col·laboració.

Pilar García i Mataró

Agraïm a Pilar García el seu recolzament al món ferroviari de Mataró i a la nostra iniciativa d’impulsar la creació d’un museu del tren a Mataró. Aquesta és la segona vegada que ve a Mataró en els últims mesos. El passat novembre va voler estar present en la lectura del manifest «Biada, símbol de Mataró», acceptant la invitació de l’alcalde Joan Mora http://www.biada.com/manifest-pro-mataro-i-biada/

 

 

La Mataró, locomotora, Museu del Ferrocarril, patrimoni