És patrimoni industrial
El ferrocarril de Barcelona a Mataró constitueix un patrimoni industrial absolutament singular i de primer ordre, que les generacions futures han de poder conèixer. Va ser una obra pionera a nivell de l’Estat i de gran repercussió social i econòmica. Un patrimoni industrial és un «conjunt d’elements d’explotació industrial generats per les activitats econòmiques de producció d’una determinada època, que tenen uns valors històric, tecnològic, social, arquitectònic o científic». Els valors patrimonials que defineixen i diferencien com a patrimoni industrial ferroviari el ferrocarril Barcelona-Mataró són:
1. Valor social
La raó bàsica per protegir aquest patrimoni és que des de l’inici ha generat identitat social del Barcelonès i el Maresme, i de tot Catalunya. Forma part de la memòria col·lectiva, s’ha fixat com un element de la cultura popular, tot generant obres culturals en els àmbits literari, artístic i musical: poemes, música, auques, novel·les, llegendes, gravats, pintura…
Aquesta incidència en la consciència social es deu a que el primer ferrocarril va impressionar per la seva utilitat als homes del seus temps, que es van fer conscients de viure l’obertura a una nova etapa de progrés i va provocar de fet un gran canvi en la mentalitat i la vida de les persones i noves sinèrgies socials .
2. Valor històric
Però a part d’aquests valors socials, el fet històric és que aquest ferrocarril és l’evidència material i concreta d’un punt d’inflexió en la història de Catalunya i d’Espanya. La construcció d’aquesta línia pionera fou el tret de sortida de la mobilització de capitals per la construcció de tota la xarxa viària catalana: té un gran valor en la història econòmica i del transport. Va vertebrar el creixement urbanístic de les poblacions costaneres del Barcelonès i Maresme, i de la conversió de la costa en una zona industrial, ja que al seu redós s’anaren edificants fàbriques i magatzems, des del Poblenou fins a Mataró, com ja preveien els seus promotors.
Va ser el primer ferrocarril de la península, malgrat de vegades des de posicions centralistes o apocades s’ha intentat minimitzar-lo considerant-lo una mera prova, o afirmant que no fou el primer d’Espanya perquè ja hi havia el de Cuba. Cal afirmar amb rotunditat que es pot dir que fou el primer del que llavors era el regne d’Espanya i del que tots entenien per aquesta paraula. Els mateixos promotors i tots els diaris de l’època subratllaven precisament que era el primer d’Espanya.
3. Valor tecnològic
La infraestructura, que malgrat la deixadesa de tants anys s’ha conservat, va ser construïda amb tècnica britànica, sota la direcció de l’eminent enginyer anglès Joseph Locke. Per la seva condició de pionera a Espanya va ser model d’enginyeria ferroviària de molts altres ferrocarrils i encara és un símbol d’innovació. La maquinària, importada d’Anglaterra, va iniciar l’expansió de la mecànica del vapor aplicada al transport.
4. Valor de pervivència d’ús
A més a més es tracta d’un element viu del nostre patrimoni, ja que actualment no només està en ús sinó que està en ple ús, essent la línia més rentable de RENFE de tot Catalunya. L’alcalde de Mataró Joan Antoni Barón ho resumia així: “la línia de Barcelona-Mataró ha mort d’èxit”.