Exposició de trens metàl.lics d’antany, al Tecnocampus

El tren es cultura, a gran i petita escala. Ho podreu comprovar observant la selecció de trens de joguina de la col.lecció de l’enginyer Xavier Nubiola que s’exposarà en el Tecnocampus de Mataró durant els dies de la Fira Ferroviària MataróTren, els dies 27 i 28 d’octubre.

Els trens de joguina de metall comencen amb la locomotora a escala 1 de la casa alemanya Marklin el 1891. L’escala 0 sorgeix una mica més tard i es popularitzen com a joguina infantil a la primera meitat del segle XX, en les que el baix cost, durabilitat i maneig estan per sobre de la precisió i el detall.
La neutralitat espanyola en la primera guerra mundial i la desaparició de les joguines alemanyes i franceses, suposa l’enlairament dels fabricants valencians, amb Payá Hermanos al capdavant. En els anys 1920, ja tenen en el mercat diversos trens de llauna litografiada amb mecanisme de ressort. En els anys 1930, després de la gran depressió, l’escala 0 de corrent altern amb transformador a 20 volts i un tercer carril central, es la utilitzada com a estàndard en modelisme ferroviari, per la seva funcionalitat i economia, amb tot tipus de complements i auxiliars: estacions, passos a nivell, semàfors, ponts, túnels, etc. Al 1945, Payá llança al mercat la locomotora Santa Fe, un model emblemàtic d’aquesta casa, que seguiria fabricant fins als anys 1970.
La seva popularitat va anar decaient a partir dels anys 1960, a causa de la introducció d’escales més petites gràcies a noves tecnologies de miniaturització i nous materials com el plàstic. Per motius d’espai a les llars actuals, ara l’estàndard són les escales H0 i N, de gran realisme. El 1984 la Cooperativa Payá, va produir rèpliques amb els motlles originals dels trens escala 0, en sèries limitades per a col·leccionistes. És a partir dels anys 1990 que aquesta escala 0, experimenta un cert ressorgiment en fabricants europeus, però destinat a un públic adult d’elevat poder adquisitiu i gran exigència de realisme.