Els ponts
Els ponts construïts el 1848 eren de fusta tractada amb sulfat de ferro, segurament amb la intenció d’abaratir costos o per desconeixement dels règim hidràulic mediterrani, que provoca sobtades crescudes de les rieres a la tardor. La feblesa d’aquests ponts de fusta es va posar de manifest ja la nit del 21 d’octubre de 1848, pocs dies abans de la inauguració, en què es va cremar intencionadament el pont del torrent d’Antich al terme del Masnou (Cusachs, p. 104). I els aiguats de la tardor de 1850 van provocar una riuada que es va emportar el pont del Besós.
Dels ponts de fusta no queda res, doncs es van anar substituint per altres de fàbrica de maó (Riera d’Argentona, 1855) o de pedra i ferro (Riu Besòs) que suportaven millor les avingudes que sovint es produeixen en el litoral mediterrani.
Els pont més ben conservats en l’actualitat són el de la riera de Tiana a Montgat i el de la riera d’Argentona. Els altres la majoria actualment estan format per una placa de formigó, però encara s’hi poden trobar restes dels antics pilars. Alguns dels antics pilars estan rematats per un perfil en punta o triangular que indica la seva antiguitat.
Els 13 ponts principals salvaven rius o rieres (algunes fonts, com Dalmau, en compatibilitzen 21); molts altres eren simples desguassos:
1. pont de la riera de la Llacuna, amb una caseta de guarda.
2. pont de la riera d’Horta, que baixava per l’actual Rambla Prim, amb la seva caseta de guarda. Actualment el lloc on hi havia el pont és una rotonda.
3. Pont del riu Besòs a Barcelona
Va ser el primer pont de la desembocadura del riu, ja que tradicionalment es travessava damunt passeres o “palanques”. Era el pont més llarg de la línia ferroviària, de 1200 peus (314 metres) de llargada, originàriament amb 84 ó 86 ulls. Estava fet d’estaques de fusta tractada amb sulfat de coure, d’aspecte blau, recolzades sobre pilars d’obra.
Els aiguats del 15 al 27 d’octubre de 1850 van destrossar dos terços del pont, a causa d’insuficient fonamentació, i la caseta del guarda. L’enginyer Ildefons Cerdà va dirigir la reconstrucció del pont, també de fusta, aprofitant la part conservada (Nubiola).
El 1866 aquest pont va ser substituït per un de nou amb base de maçoneria i laterals d’enreixat metàl·lic, construït per la casa Lanet de Marsella. El 1900 es va construir al costat un pont bessó per instal·lar la doble via.
El pont del Besós a finals del segle XIX (àlbum Ferran Rus)
En el segle XX en l’espai entre els dos ponts es va construir el un altre pont, refet posteriorment. Continua el seu ús ferroviari, en la línia R1 que enllaça amb el Clot. Aquest pont no gaudeix de la fantàstica vista de la desembocadura del riu que oferia, a causa d’una carretera que el creua poc més avall (Avinguda Eduard Maristany).
4. pont de la riera de Badalona, al costat de l’estació del tren, ara convertida en un pas inferior d’accés en cotxe a la platja.
5. pont de la riera de Matamoros a Badalona, actualment coberta
6. pont de la riera de Canyadó a Badalona amb la seva caseta, actualment coberta
7. pont de la riera de Tiana a Montgat, just on es troba l’estació de Montgat . Resta en peu, sota l’estació de Montgat, amb pilars de perfil arrodonit i dos grans arcades de maó.
Pont sobre la riera de Tiana a Montgat
8. pont de la la riera d’Alella al Masnou; resten sis antics pilars, de perfil arrodonit, el que fa pensar que es tracta d’una construcció posterior als anys 50. La llera està quasi totament cegada per la sorra que s’hi acumula
9. pont de la la riera de Teià entre Masnou i Premià. els pilars presenten el típic perfil triangular que hem trobat en alguns desguassos originaris.
Pont sobre la riera de Teià, Premià de Mar. Pilars de perfil triangular
10. pont de la la riera de Premià de Dalt al costat de l’estació
11. pont de la riera de Cabrils, poc després de l’estació de Vilassar, on la línia està encaixada entre le cases i el mar
Pont sobre la riera de Cabrils, a Vilassar
12. pont de la riera de Cabrera
13. pont de la riera d’Argentona, espectacular, el més ben conservat per no haver sofert pressió urbanística ja que es troba en un paratge industrial, sense platja. Feia 800 peus (116 metres) i te uns 20 ulls de volta de maó, i són visibles les pilastres de pedra roja originària, amb acabaments laterals arrodonits. També conserva un pilar que marca l’inici del pont per la banda de Mataró, i la paret lateral de subjecció feta de pedra. Actualment està totalment recobert de ciment i amb molts afegits que el degraden.