El Patrimoni Etnologic del Tren de Mataró

Hi ha tradicions catalanes que venen de temps immemorial, altres que rememoren un fet històric que va impactar la societat. La tradició festiva del ferrocarril de Mataró correspon al segon cas. La inauguració del tren no es un fet que va quedar oblidat en el passat, sinó que continua vigent en l’imaginatiu popular. I s’expressa especialment però no en exclusiva en la celebració del seu aniversari cada 28 d’octubre. Es una cultura viva i canviant, que es re inventa amb llibertat cada nova edició. El seu focus de difusió és Mataró, però hi intervenen amb freqüència altres poblacions del Maresme que també senten el ferrocarril com quelcom propi.

Aquesta cultura del tren es “patrimoni cultural immaterial”, que es defineix com els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques —juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents— que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural.

Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i els grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa i la seva història, els infon un sentiment d’identitat i continuïtat i contribueix, per tant, a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana.

Per definir la cultura del tren com a patrimoni immaterial, la nostra associació ha volgut fer un estudi del patrimoni cultural del ferrocarril de Mataró des del punt de vista de l’etnologia. Una perspectiva innovadora que remarca la importància que te la cultura del tren a la nostra ciutat i comarca.

El treball s’ha dut a terme amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner, i va ser presentat en la XIII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, que es va celebrar a Cabrils el 27 d’abril de 2019.

Les festes del tren de Barcelona-Mataró

L’origen de la celebració del tren de Mataró són els actes organitzats el 1848 per la inauguració del servei ferroviari: espectacles teatrals especials a Barcelona i un viatge inaugural a Barcelona, Masnou i Mataró amb processó, cerimònia religiosa, música i àpat.

Les celebracions de l’efemèride van començar el 1910. L’ajuntament va voler donar relleu al ferrocarril per expressar la societat moderna que es volia construir, i va organitzar una sèrie d’actes que van ser molt ben acollits per la ciutadania i que van posar les bases del desenvolupament de futures celebracions. El relleu el va prendre un grup de ciutadans anomenats “Comissió Pro-Biada” que van promoure noves celebracions l’any 1922, i que va dur a terme l’ajuntament republicà.

Les celebracions del centenari el 1948 van ser fastuoses i molt polititzades. El franquisme va donar la volta a la reivindicació republicana, i va presentar el tren com a obra de patricis conservadors, i menystenint l’heroi local. En contrast, la celebració popular va adquirir tints d’afirmació de la cultura local.

Durant els anys següents va ser un altre grup de ciutadans auto denominats “els romàntics del tren” que es va ocupar de fer una petita celebració anual, fins que el 1973 de nou l’ajuntament es va implicar a celebrar el 125 aniversari, amb la participació de nombroses entitats locals i amb un sentit ja de pertinença, de patrimoni a conservar i de cultura a reviure, amb un floriment de les manifestacions culturals sobre el tren.

Amb el 150 aniversari altra vegada les festes van ser apoteòsiques, amb implicació de l’Estat i la Generalitat, i enorme la implicació ciutadana. Després, el Cercle Històric Miquel Biada i l’Ajuntament de Mataró han continuat impulsant noves iniciatives, utilitzant el tren com a motiu d’identitat i promoció de la ciutat.

Què ha quedat de tot això en l’etnologia?

Ha quedat un relat popular trasmès de pares a fills, un orgull de ciutat, i un interès en tot allò relacionat amb la gesta de tenir el primer tren: el mèrit que va tenir la seva construcció, i els seus avantatges pel progrés.

També ha quedat com un motiu de recreació cultural i artística. Sovintegen els articles als diaris, llibres, activitats infantils sobre aquesta història i tota mena d’obres populars com poemes, novel·la, teatre, tradicions orals, contes, còmics, auques, calendaris, anuncis publicitaris sobre el tren, fins i tot un capgròs de Biada, amb la seva música i rumbeta. De manera esporàdica es van repetint algunes constants com disfressar-se d’època i fer teatre, recrear el viatge inaugural o donar la benvinguda al tren a l’estació amb música o cant coral.

I és una constant sempre, sempre, l’alta participació festiva i popular en els aniversaris o festes públiques relacionades amb el tren.