Disseny i construcció de la línia
Joseph Locke, enginyer responsable del disseny
Els plànols de la línia Barcelona-Mataró van ser dissenyats per l’enginyer anglès Joseph Locke (1805-1860), famós a Anglaterra des de que dirigí el Grand Junction Railway (1833-1837) i després a tot Europa gràcies al seu treball a França dirigint els ferrocarrils París-Rouen (1840-1843) i Rouen-Le Havre (1843-1846).
A petició de Josep Maria Roca, Locke va acceptar encarregar-se el projecte de Barcelona-Mataró. L’any 1843 o 1844 va fer, , un pressupost aproximat del cost de les obres. Després de celebrada la primera assemblea d’accionistes, al setembre de 1844, Roca anà a trobar-lo a París, on van firmar el contracte. Locke (o algun encarregat d’ell) va dissenyar els plànols, que la Companyia envià a Madrid, on foren aprovats primer parcialment (calia modificar el tram Montgat-Masnou) i després definitivament en atorgar la concessió definitiva a la Companyia el 3 de març de 1846.
Immediatament amb mà d’obra espanyola es començaren les obres preliminars (el 30 d’abril de 1846, segons el diari El Fomento) i les expropiacions dels terrenys necessaris.
 Joseph Locke |
 William Mackenzie |
Mackenzie & Brassey, enginyers encarregats de l’obra
Locke havia treballat en diverses ocasions amb els constructors William Mackenzie (1794-1851) i Thomas Brassey (1805-1870), que havien format la societat Mackenzie & Brassey el 1840 per realitzar les obres del París- le Havre. Un cop aprovats els plànols Locke i Mackenzie van viatjar a Barcelona per estudiar el terreny, recorrent a peu tot el traçat en dos dies i fent nit a Mataró, entre el 30 d’abril i el 5 de maig de 1846. El projecte i pressupost de Mackenzie van rebre el vist i plau de Locke el 7 de juliol de 1846, qui el va presentar a la Companyia. La Junta els va acceptar el gener de 1847.
De seguida Mackenzie va enviar els seus homes. El seu agent Joseph Robson va arribar a Barcelona després d’embarcar el dia 3 de març al port de Le Havre part del material necessari. Les obres es realitzaren sota la inspecció de l’enginyer resident William Locke, nebot de l’eminent enginyer. El 8 d’octubre de 1847 Locke tornà a visitar Barcelona per inspeccionar l’evolució de les obres. Consegüentment es formalitzà el contracte de la Companyia amb Mackenzie & Brassey a través de Joseph Robson el 18 d’octubre de 1847, qui es comprometé a acabar l’obra abans de l’1 d’abril de 1848.
No totes les obres foren encarregades als anglesos, sinó les que eren d’estricta tècnica ferroviària: construcció del terraplè tot salvant els desnivells del terreny i els rius i camins, perforació del túnel, i fixació dels dorments i rails. En canvi la Junta va contractar constructors catalans per fer les obres preparatòries, les estacions, els tallers i altres edificis, i la tanca que protegia el perímetre de la via.
Elements de l’obra ferroviària
Per tant podem descriure onze elements constructius en aquestes obres: el traçat de la via vora el mar, el túnel al turó de Montgat, els terraplens i «desmontes» per anivellar el terreny, els ponts sobre rius i rieres, els desguassos per evacuar aigües, els creuaments amb camins sigui amb pas barrera o amb pas soterrat, la plataforma de grava sobre la que es col·locaven els rails, la instal·lació de les travesses amb la fixació dels seients i carrils, els edificis de les estacions, altres edificis d’equipament i la tanca de protecció de la via al llarg de tot el traçat.
De tots ells en parlem en el següent menú desplegable: