Camins
Poc rastre hi ha dels passos de barrera sobre la via originaris, ni de les portes i casetes dels encarregats que hi havia a cada pas. Hi podem trobar algun vestigi com el nom del Carrer del Ferrocarril al Poblenou allà on hi havia un pas a nivell, o els nous passos soterranis que els han substituït i que permeten també l’accés en automòbil.
El que si s’ha conservat són nombrosos passos inferiors que servien per donar pas a les platges als pescadors, especialment a les barques que en dies de tempesta calia retirar de la platja. Resta pendent fer un estudi del seu nombre i situació. Són fets de maó amb sostre de volta i mesuren uns 2 metres d’amplada per 9 metres de llargada i 2 d’alçada, aproximadament. En general s’han conservat gràcies a que són elements imprescindibles encara avui dia d’accés a les platges ja que en tota la línia només s’ha construit modernament un pont per sobre la via.
L’únic que està restaurat és el de Montgat, dit popularment pont de Can Tano. Un altre ben conservat és el de la platja de Monsolís a l’extrem nord del terme de Montgat. En aquest cas el maó està tapat, però conserva la forma originària, fins i tot les parets de reforç de l’embocadura. De nou l’Ajuntament de Montgat és l’únic que ha mostrat sensibilitat pel seu patrimoni.
A Premià han optat per emblanquinar els passos, ecepte un que l’han ampiat i modernitzat, i altre de Bellamar que mostra la rajola a la vista. A Vilassar no estan gaire cuidats.
De la mida estreta d’alguns passos inferiors es deueix que actualment es fan servir com a passos inferiors antics desguassos (amb les dos arcades desaparegudes).
En general, excepte els casos citats, el nivell de conservació dels passos inferiors és lamentable. La volta del sostre ha estat substituïda per plaques de formigó. Estan tapats per diverses capes d’arrebossat que oculten totalment l’obra de maó. En alguns casos l’embocadura interior està cegada, ja que la carretera o pla interior corre a un nivell més alt que antigament. A partir de Monsolís (Montgat), on la via corre al costat de la carretera, els passos han estat allargats amb un túnel de formigó per passar també per sota de la carretera, de vegades amb un espai a cel obert entre els dos túnels i de vegades sense transició. Llavors la ventilació dels llargs tunels resultants és nul.la i l’aire esdevé fètid.