Ens plau donar a conèixer els perfils dels altres promotors que junt amb Miquel Biada van crear el ferrocarril de Barcelona a Mataró.
Ramon Maresch i Ros va nèixer el 21 desembre 1791 a Barcelona, i va morir el 3 de febrer de 1854 als 63 anys. Fill de Ramon Maresch i Comas, un vigatà (1749-1816) que es va matricular a la Llotja de mar de Barcelona, per dedicar-se al comerç amb Amèrica, casat amb Maria Ros, nascuda a Llavaneras. Ramon Maresch i Ros també es va matricular a la Llotja de Mar. Es va casar al 1825 amb Antònia Marquet i Cabanes de Granollers (n. 1806). Van tenir cinc fills: Camila, Frederic (regidor de l’Ajuntament de Barcelona al 1858), Francesc (n 1835), Rafel (n 1840) i Lluis. Vivien al Carrer Mercaders, nº 4.
Va heretar els negocis als 25 anys, quan va morir el seu pare. Tenia una empresa de vaixells, amb interessos mercantils a Amèrica: Buenos Aires, Montevideo, Rio de Janeiro, Maracaibo i La Guaira, Guaiaquil, L’Havana, Matanzas, Puerto Rico, Veracruz, Nova Orleans, Charleston; Londres, Lisboa, Gibraltar, Marsella, Gènova, Cittavechia, Triesta, Càdis, Sevilla, Màlaga, València, Tarragona, Santander i Bilbao. Tenia interessos en aquests vaixells: fragates Prosperidad, Antonieta, Josefa, Panchita; bergantins Mª Antonia, Ramoncito, Pompeyo, Cid; corbeta Lempa; pollacres San Narcisa, Intrépida, Mª Blanca; llaguts Francisco, Federico, Enrique, Napoleón i Carmencita. Era soci de Juan Pablo Duarte, fundador de la República Dominicana al 1844, al qual va patrocinar.
Activitat ferroviària:
Va formar part del grup promotor del ferrocarril de Barcelona a Mataró. En la primera reunió d’accionistes Maresch va ser elegit membre de la Junta directiva, i en va ser el President, durant tres anys. L’any 1846 va ser elegit Diputat a Corts, fet que el distancià de la direcció del ferrocarril de Mataró. A causa de la crisi econòmica l’octubre de 1847, ell i tots membres de la Junta directiva (menys Miquel Biada) van presentar la dimissió per facilitar el relleu. Però tot i no formar part de la Junta, va continuar protegint la companyia: l’octubre de 1848, poc abans de la inauguració del ferrocarril, va organitzar una visita a Mataró d’una Comissió del Govern per inspeccionar la industria, unes 15 persones, entre elles Sánchez Silva. Van anar a Mataró en un vagó tirat per cavalls.
Maresch va intervenir en un altre projecte ferroviari. L’abril de 1845 s’associà amb els germans Roca i altres per obtenir la concessió del el ferrocarril de Tarragona a Reus. Projectaren associar-se amb un grup de Madrid -Jaime Ceriola (originari de Reus), Nazario Carriqui (el seu gendre navarrès) i Joaquin Fagoaga-, que aportaria la meitat del capital, allargant la línia fins a Saragossa (per Falset i Mora d’Ebre), però el 23-4-1846 els catalans es retiraren del projecte. Anys més tard va intervenir de nou en la promoció d’aquest ferrocarril, com a membre del grup promotor de la línia a Saragossa (1852). També va ser accionista del ferrocarril de Granollers (1850) i del de Martorell (1853).
Va empendre altres negocis amb el mateix grup del ferrocarril: el 29 de juliol de 1946 formen una Societat per formar la “Compañía general española de Curtidores Peleteria Grassot Padre e Hijo y Cia” . Va ser vocal de la Junta Consultiva de la Companyia Catalana d’Assegurances Marítimes. I fundador i Comissionat del Lloyd Barcelonés de Seguros. Va ser nomenat vocal de la Caixa sucursal de Barcelona.
Activitat política
De jove va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona, i al 1820 va participar en la milícia nacional com a Tinent. El seu cosí Ramon Maresch i Coll va ser alcalde de Barcelona al 1822. Va ser vocal de la Junta de Comerç de Barcelona, i després va exercir el càrrec de Prior del seu tribunal. Cap a 1840 era membre de la Comissió de Comerç de la Junta de Comerç de Barcelona.
Va ser elegit Diputat a Corts per Barcelona el 6 de desembre de 1846. Va ser Diputat durant quatre legislatures, entre el 26 de gener de 1847 i el 4 d’agost de 1850, defensant sempre el comerç marítim i el dret diferencial a Bandera. Va participar en diverses Comissions en les legislatures 1846-1847 i 1847-1848. No va entrar en la comissió nomenada el febrer de 1848 per estudiar el pre-projecte de llei del ferrocarril. No va formar part de cap comissió durant les dos legislatures últimes del 1848 al 1850.
This article was written by admin-bi@da