7. Falta d’accionistes

L’estiu de 1846 Anglaterra i França han entrat en una crisi monetària que s’aguditza a l’octubre. L’accionariat anglès, en veure que la mitat dels espanyols no ha pagat les accions, amenaça amb retirar-se. El pesimisme és total i sembla que l’empresa està acabada.

Afortunadament, un grup de 12 accionistes encapçalat per Miquel Biada es reuneix el 2 de desembre de 1846 i acorda repartir-se la suscripció de les 2568 accions impagades, pagant al moment el 10% pendent. A canvi la Junta els cedeix la meitat del 2% que s’havia reservat com a sou. Els seus noms són Patxot-Civils, Josep Terrats, Josep Martorell, Onofre Viada, Jaume Samà, Josep Barba, Iu Milà de la Roca, Gerònim Rabassa, Josep Mitjans, Joan Josep de la Torre, Josep Bosch i Mustich, Joan Miret i el mateix Miquel Biada.

8. Desconfiança dels accionistes i renovació de la Junta

La crisi econòmica que ja apuntava el 1846 s’agreuja. Quan al gener el Govern espanyol pren mesures per paliar la crisi monetària la reina el destitueix, i fa Ministre d’Hisenda a José Salamanca, que  el 15 de maig  aprofita el càrrec per afavorir amb un crèdit del Banco de San Fernando la línia d’Aranjuez de la que és accionista majoritari. La Junta Directiva del ferrocarril de Mataró, demana a l’Estat Espanyol el 27 de juny el mateix tracte de favor; però al ferrocarril de Mataró li és denegat.

La tardor de 1847 els problemes dels promotors es converteixen en un huracà pel pànic financer que es viu a les borses europees. Deuen ja molts diners als constructors i encara no s’ha firmat amb ells el contracte. Els accionistes es mostren reticents a continuar compromesos amb aquell projecte incert. Sembla una imprudència contraure obligacions econòmiques tan grans en aquell context de inestabilitat.

Carta de Josep Martorell i Guitart intentant vendre les seves accions: “cada vez desconfío más que pueda dar buenos resultados”, 14 d’agost de 1847. Col. Jesús Sitjà, President de la Real Acadèmia Hispànica de Filatèlia,