Miquel Biada va ser promotor i tresorer del ferrocarril de Barcelona Mataró (1844-1848)
Retrat de Miquel Biada de 1840
1. Infància a Mataró
Nascut en una família nombrosa a Mataró l’any 1789, era fill d’un mestre de cases d’aquella ciutat. Estudià als escolapis i, sembla que apadrinat per un germà gran, des del 1806 estudià per ser pilot. A la seva joventut visqué els terribles moments d’atac i destrucció de la ciutat per part dels francesos a la primavera del 1808. En aquest ambient d’hostilitats, marxà cap a Amèrica, on des de feia molt pocs anys els catalans tenien permís de comerciar-hi, gràcies al decret de lliure comerç de Carles III, del 1778.
Casa natal de Miquel Biada, al carrer d’Argentona de Mataró
2. Fets a Veneçuela (dita encara Nova Granada)
S’establí a la ciutat de Maracaibo, on va treballar d’armador i consignatari de vaixells: distribuia per diverses ciutats veneçolanes els productes peninsulars i enviava cap a Catalunya els productes colonials. Però aviat es va veure immers en la guerra de la Independència de Veneçuela i, fidel als interessos d’Espanya, va lluitar activament amb càrrecs de responsabilitat contra les tropes de Miranda i Bolívar. Entre 1810 i 1813 realitzà diverses expedicions (a Coro, Guaranao, Puerto Rico i Jamaica) per avituallar l’exèrcit espanyol.
Va tornar a Mataró i l’agost del 1815, quan tenia 26 anys, es va casar amb Teresa Prats, amb qui va tenir un fill l’any següent. El 1818 ja era de nou a Veneçuela on, gràcies al general Murillo, semblava propera la pacificació del territori. De fet, Bolívar va pactar un armistici amb els espanyols l’any 1820: però mentre Biada, ara Comandant, s’absentava de Maracaibo per col·laborar en l’anunci de la treva a ciutats veïnes (Riohacha, Santa Marta i Cartagena), el gener de 1821 Maracaibo es va pronunciar a favor de la independència; i ell, víctima d’un engany, va haver d’exiliar-se, després de pagar una forta multa que el deixà arruinat.
Després d’aquests esdeveniments va retornar a Catalunya, on l’any 1823 va néixer a Mataró el seu segon fill. Però el seu destí ara Amèrica, i es va tornar a embarcar, aquest cop amb destí a Cuba, amb la seva família.
3. Anys a Cuba
S’establí amb la seva dona i fills a la ciutat de L’Havana, on l’any 1825 va néixer el seu tercer fill. Cuba vivia uns anys de gran expansió econòmica i Biada hi va refer els seus negocis de transport de mercaderies (especialment tabac però també sucre, fustes, i altres productes, a canvi de productes europeus manufacturats, vi, cigrons, etc), tal com queda reflectit en el seu llibre de comptes. El General Tacón el nomenà capità d’una de les deu companyies de voluntaris que llavors reclutà per garantir la seguretat de l’illa.
El magatzem de tabac de Miquel Biada a L’Havana estava al carrer dels Oficis 79