La catalogació del patrimoni cultural del ferrocarril de Mataró: Jornada Recercat a Manresa

Aquest mes de febrer clourem la primera fase del projecte de catalogació del patrimoni cultural del tren de Barcelona a Mataró, que portem a terme amb la col.laboració del Museu Arxiu de Santa Maria gràcies a una subvenció de l’Institut Ramon Muntaner. Hem presentat el projecte en l’exposició de projectes de centres d’estudidins les Jornades Recercat, de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana, que s’han celebrat a Manresa del 13 al 15 d’abril de 2018, organitzades per l’Institut Ramon Muntaner.

El ferrocarril a Mataró des de la seva inauguració al 1848 ha sigut un element catalitzador de cultura popular i creació artística. Forma part de la memòria col·lectiva, s’ha fixat com un element de la cultura etnogràfica, tot generant obres culturals en els àmbits científic, històric, literari, festiu, artístic i musical: poemes, música, auques, novel·les, llegendes, gravats, pintura… Generació rere generació, durant 170 anys, la producció cultural no s’ha tallat mai.

Aquesta incidència en la consciència social es deu a que el primer ferrocarril va impressionar per la seva utilitat als homes del seus temps, que es van fer conscients de viure l’obertura a una nova etapa de progrés i va provocar de fet un gran canvi en la mentalitat i la vida de les persones. També es deu al gran impacte econòmic del fet històric, l’evidència material i concreta d’un punt d’inflexió en la història de Catalunya i d’Espanya, l’entrada en la era industrial. La construcció d’aquesta línia pionera, el primer ferrocarril, de la península fou el tret de sortida de la mobilització de capitals per la construcció de tota la xarxa viària catalana, i va vertebrar el creixement urbanístic de les poblacions costaneres del Barcelonès i Maresme.

El tema del tren ha permès a molts ciutadans proclius a la creativitat, tant amateur com professionals, desenvolupar la seva personalitat creant productes culturals  i participant-los socialment: obres literàries, artístiques, tècniques científiques, musicals, audiovisuals… Són aportacions personals que han enriquit la societat, l’han fet més creativa i han generat activitat econòmica. També ha propiciat que molts ciutadans hagin desenvolupat el col·leccionisme: en mostrar les seves col·leccions en exposicions públiques propicien la formació de la identitat cultural dels ciutadans que les visiten i alhora afavoreixen la conservació d’aquest ric patrimoni cultural. El tren també ha motivat la celebració de noves i importants festes col·lectives de llarga tradició.

Podem afirmar que el tren a Mataró és patrimoni etnològic, amb múltiples manifestacions, des de totes les vessants de la producció cultural, que en el seu conjunt ha creat un patrimoni cultural intangible, la “cultura del tren”, que segueix viva i en contínua evolució a Mataró i en l’àmbit del Maresme i el Barcelonès.

Des de l’inici ha generat identitat social, ja que te un valor referencial que cohesiona la societat. El tren de 1848 especialment molts mataronins l’interioritzen com a propi, típic, definidor de la ciutat, però també es percep arreu de Catalunya com un paradigma del geni empresarial català.

Mentre que el Patrimoni Industrial ferroviari té avaladors importants com el Museu del Ferrocarril de Catalunya, el patrimoni cultural o intangible ha quedat en mans de les associacions culturals. Són molt nombroses les associacions d’afeccionats al modelisme que tenen gran passió per la representació del tren petits circuits. El Cercle Històric Miquel Biada, des de fa 12 anys hi treballa amb una perspectiva àmplia, considerant el tren com a patrimoni etnogràfic. Investigació, adquisició de materials, difusió són les feines contínues de l’associació.

La part més visible d’aquesta tasca ha estat la catalogació i exposició de la imatgeria popular referida al tren de Mataró, amb una exposició inaugurada al Museu Arxiu de Santa Maria l’any 2015, i conferències de difusió que han tingut gran acollida i han aconseguit fer visible i entenedor aquest àmbit cultural. Aquesta feina l’ha duta a terme Xavier Nubiola, que amb paciència ha estructurat la multiplicitat de materials existents, produïts en èpoques molt diverses, en diverses categories. Actualment es pot trobar a la xarxa una exposició virtual permanent de la col·lecció amb la fitxa de cada element, i un vídeo de presentació. En aquesta base de dades també es por consultar part del nostre arxiu documental i l’hemeroteca històrica.

La subvenció de l’IRMU ens ha permès la contractació de serveis professionals per perfilar el projecte i per continuar amb la catalogació d’altres materials. En concret aquest 2017/2018 hem pogut documentar i descriure les obres artístiques plàstiques, d’arts gràfiques i escultòriques, i tenim previst en les pròximes setmanes posar-ho a l’abast de tothom en la xarxa. També hem pogut fer una tasca de difusió amb dos exposicions presencials d’aquest patrimoni, a l’Ateneu de la Fundació Iluro i al Centre Cívic Cabot i Barba, el passat mes d’octubre.

 

 

 

 

 

catalogació, patrimoni cultural, patrimoni etnològic