La campanya de micromecenatge endegada pel Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrúper reparar la locomotora Mataró del Tren del Centenari ha estat un èxit de participació. La reparació s’ha realitzat als tallers especialitzats ARMF de Lleida.
Els plànols que s’han fer servir per restaurar la locomotora es conserven al Museu de Mataró, per donació del mataroní Ricard Bonamusa, vicepresident de la Associació dels Amics de la Ciutat de Mataró. L’autoria del plànols correspon a La Maquinista Terrestre y Marítima, constructora d’aquesta rèplica el 1948 als seus tallers de Sant Andreu, per encàrrec de la RENFE, amb motiu de la celebració del Primer Centenari del Ferrocarril a Espanya (Peninsular), ja que la locomotora original que va inaugurar la línia Barcelona-Mataró s’havia perdut.
La ciutat de Mataró sempre ha sigut fidel a la celebració dels aniversaris de la inauguració del seu ferrocarril, el 28 d’octubre de 1848, en algunes ocasions amb la participació de Barcelona i altres poblacions de la línia, així com també d’autoritats del Govern central i de l’empresa del ferrocarril. Per parlar d’aquest tema, Josep Rovira Puig i el que escriu, van tenir una reunió el 18 de novembre de 2012 amb Ricard Bonamusa, que recorda com de nen la seva tia el va portar al carrer de Lepant per veure el gran esdeveniment que va suposar per Mataró la celebració del Centenari del Primer Ferrocarril: «El meu record del Centenari del primer tren de la Península de l’any 1948, va ser veure de molt lluny el seguici d’homes i dones empolainats d’època anant cap a l’Ajuntament. Una multitud de mataronins va esperar l’arribada de la reproducció d’aquell primer ferrocarril que va cobrir el trajecte Barcelona-Mataró».
Encara amb la memòria viva de les fastuoses celebracions de l’any anterior, a les 9:30 del 28 d’octubre de 1949, l’Alcalde de Mataró, Antoni Cabot va procedir a col·locar una corona de llorer davant el monument a Miquel Biada, iniciant així un costum que ha continuat fins a l’actualitat.
Deu anys després del Centenari, Joan Comas que va ser secretari de la Comisión Local Pro Centenario, va donar una conferència sobre Miquel Biada i el ferrocarril, en el Grup Cultural El Caliu, més tard anomenat Ateneu Popular de Mataró, tot comentant sobre el romanticisme de Biada perllongat pels romàntics del tren, i les peripècies del centenari. Els primers romàntics del tren i participants en la Comisión Local eren: Joan Comas Pujol, secretari de la Comisión Local i delegat de Mataró en la Nacional; Joan Mas Conchello, vocal de la Comisión Local i Tinent d’Alcalde; Martí Fité Brugat, vocal de la Comisión Local i Regidor; Jaume Llavina Cot, vocal de la Comisión Local. Podent-se afegir l’historiador Jaume Castellví Toda, i l’arxiver municipal Manuel Clariana. A partir d’aquell moment Ricard Bonamusa també s’inclou:
«Des d’aleshores vaig ser un romàntic més, i com a president de l’ Ateneu , vaig organitzar els actes de l’ofrena floral a Miquel Biada fins l’any 1971, que vam passar-ho a l’Ajuntament de Mataró per a què tingués cura del 125è. aniversari».
L’ofrena floral al monument a Miquel Biada a la plaça enfront de l’Estació, es va anar fen any rere any: l’Ajuntament una corona de llorers i l’A.C.M. un panell de flors representant les quatre barres de la bandera catalana, els assistents per la seva banda dipositen algunes roses.
Abans, els sotsdirectors de R.E.N.F.E. i caps de la 5ª Zona (Catalunya i Aragó) José Escolano Paul, i després Josep Mª Fortuny Estivill , també participaven en les celebracions dels aniversaris. José Escolano, en record d’un d’aquells actes va lliurar a l’Alcalde, Pedro Crespo, una medalla del Centenari de plata, i al mateix Bonamusa, com a President de l’Ateneu, una de bronze.
En 1972, Bonamusa va preguntar a José Mª Fortuny si la locomotora del Centenari podria ser guardada a Mataró. La resposta va ser que el lloc idoni era l’antic depòsit de Vilanova i la Geltrú, per la seva infraestructura ja existent. Davant d’aquesta situació, l’entusiasta Bonamusa va demanar-li els plànols per poder construir altra rèplica en un futur a la seva ciutat, comptant amb que l’existència del Grau en Enginyeria Mecànica de l’Escola Universitària, faria possible tirar endavant aquest projecte. La petició va ser atesa, i després de convidar-lo a un restaurant prop del Paral·lel de Barcelona, juntament amb Gregori Cónill, enginyer en cap de la M.T.M., van anar a les oficines de Sant Andreu, fent-li lliurament de la còpia dels 105 plànols de la Locomotora del Centenari, que al poc temps Bonamusa els va dipositar al Museu de Mataró, sent aleshores director Narcís Major.
Vet aquí que queda explicat com Ricard Bonamusa es va convertir en un romàntic més del tren, va continuar la tradició de l’ofrena floral i va aconseguir els plànols de la locomotora del Centenari, tot i que la il·lusió de construir la seva rèplica, encara no s’ha complert. Nomes afegir que va ser durant una visita al LLEIDA EXPO TREN del 2013, quan el que escriu va informar als tallers de la ARMF de l’existència dels plànols conservats al Museu de Mataró.
Xavier Nubiola de Castellarnau
Aquí teniu més informació del blog del Museu del Ferrocarril de Catalunya
Bibliografia.
– Al habla con D. Juan Comas Pujol. Mataró Periódico del Maresme, 27 de octubre de 1973. Portada.
– Bonamusa Argelaga, Ricard. Els romàntics del tren. Extra Crònica de Mataró, 28 d’octubre de 1993.
– Rovira Puig, Josep. Recull de premsa del “Carril de Mataró”. Inèdit.
This article was written by admin-bi@da