Conferència «Els romàntics del tren»

El tren, que és un assumpte eminentment tècnic, industrial, polític i social, està per altra banda embolcallat en un núvol d’admiració que segurament te l’origen en l’impacte social que va tenir aquest invent des del principi. El Romanticisme que va ho va impregnar tot en la Europa del segle XIX va ser una etapa de la nostra història cultural caracteritzada per la revalorització dels sentiments i la subjectivitat. Actualment la nostra societat sembla dominada més aviat per la raó crítica que no pas pel sentimentalisme…encara que no del tot: hi ha molts temes en els quals perdura una visió romàntica, com el sentiment de nostàlgia de la vida rural, la força de l’amor verdader, la llibertat de la natura, el valor de l’amistat, el desig de fugir a paradisos exòtics, etc. I el tren, especialment el de vapor, curiosament està impregnat també d’un difús sentiment dolç, misteriós i entremaliat.

L’enginyer Xavier Nubiola de Castellarnau fixa l’atenció en l’element romàntic del tren a través de les imatges d’època. Podreu sentir les seves troballes i gaudir de la seva selecció d’imatgeria ferroviària el dimecres 24 d’octubre la Cafè de Mar de Mataró, dins la Jornada de Patrimoni Ferroviari (com s’ha fet amb molt d’èxit en anteriors ocasions a Mataró, Cabrils i Malgrat de Mar).

No a l’immobilisme, un grup de pressió a Mataró

La conferència amb presentació d’imatges te la intenció de reivindicar el romanticisme com un factor destacat que va impulsar el ferrocarril contra l’immobilisme dels escèptics. En aquest sentit, Miquel Biada va ser el primer romàntic al descobrir des de Cuba els avantatges del nou mitjà de transport, per impulsar el ferrocarril entre Barcelona i la seva ciutat natal, Mataró. Altres prohoms com Thos i Codina i Pug i Cadagalch, i als anys 40 la comissió mataronina del Centenari del Tren, va prolongar el romanticisme d’en Biada, i com ell, va haver de lluitar contra el desinterès del Govern central. Any rere any, «els romàntics del tren» van mantenir la tradició de l’ofrena floral al monument a Miquel Biada a la plaça enfront de l’Estació de Mataró. Aquesta perseverança es veuria recompensada si finalment s’assolís el tan desitjat objectiu per la ciutat del Museu del Ferrocarril de Mataró.

La imatgeria ferroviària romàntica

Les imatges que es podran visualitzar durant la conferència ens parlen de diferents elements del tren que han adquirit amb el temps una connotació romàntica:

Aspectes de l’organització laboral i social del transport col·lectiu, que des d’un principi es va organitzar en 3 classes: 1a, 2a i 3a, donant lloc a noves situacions que de vegades semblen gracioses i fins i tot ridícules. El ferrocarril va crear noves ocupacions, moltes desaparegudes al ser substituïdes per controls automàtics fruit de l’electrònica. Els caps d’estació eren els màxims responsables del correcte funcionament del ferrocarril, mentre que el maquinista i el fogoner tripulaven les locomotores de vapor.

El material de tracció vapor, que és per molt el més romàntic, per això les màquines s’engalanaven amb flors. El camí permanent de la via sorprenia i fascinava per la facilitat de desplaçament del tren.

Les emocions dels passatgers són remarcades. Per alguns agafar el tren era un dels moments difícils de la vida, fins i tot feien testament abans. Al passar pel Túnel de Montgat els primers viatgers cridaven i aplaudien d’entusiasme per la prova superada. Per altres el túnel era conegut com el “Passatge del amor”, aprofitant els instants de foscor per fer manetes, tot i que el moment més romàntic corresponia als comiats i arribades a les estacions.

Moltes de les imatges són ‘souvenirs’ de l’època romàntica: es conserven postals que familiars i amics s’enviaven com a prova del seu afecte i amor. Els viatgers es mostraven contents per arribar al seu destí sense cap problema ni accident, establint un paral·lelisme entre la nostra vida i el viatge en tren.

conferència, Nubiola, patrimoni, romàntics