El rellotge de l’estació de Barcelona
Aquest rellotge de paret Morez o Comtoise, de fabricació francesa, és la única peça que s’ha conservat de la primitiva estació de Barcelona inaugurada el 1848.
És un rellotge de pèndul de caixa alta de fusta decorada amb ornaments vegetals. La maquinària és francesa de la Casa Morez. L’esfera circular es d’alabastre blanc i les hores en números romans de color blau sobre porcellana. Una esfera complementària sota les XII marca els segons. Les agulles són tipus Breguet. Dóna les hores amb repetició i els quarts, mitjançant 3 campanes. El pèndul és de lira amb nou varetes tipus de compensació tèrmica (acer i llautó). La força la rep de dues peces (no originals), una per al moviment i l’altre per les campanades.
Ubicació originària
Va estar col·locat a paret nord de la sala d’espera dels passatgers de l’estació de Barcelona des de 1848. Quan l’estació va passar a un ús només de mercaderies des de 1865, i després es va convertir en taller, no sabem què va passar amb el rellotge. L’estació va ser enderrocada cap a 1922.
Exposició Universal de Barcelona, 1929
El rellotge va ser exposat al Palau de Comunicacions i Transports de l’Exposició Internacional del 1929 de Barcelona (Montjuic).
S’atribueix a l’escenògraf manresà Josep Mestres Cabanes, que treballava en el taller de Salvador Alarma, la realització d’un diorama recreant la inauguració del ferrocarril el 28 d’octubre de 1848, en ocasió de l’Exposició Universal de 1929.
Fotografia de Gabriel Casas i Galobardes del diorama fet al taller de Salvador Alarma 1929, conservada a l’Arxiu Nacional de Catalunya
Al fons, a l’andana il·luminada, el bisbe beneeix la locomotora, a punt de començar el viatge inaugural del tren cap a Mataró. A primer terme, a l’esquerra una família observa la cerimònia des de dins de l’estació. A la dreta, el rellotge està en la penombra entre un finestral i la porta d’accés a l’andana, compensant la composició. L’autor coneix la importància del rellotge i li dóna protagonisme i centralitat, com un fetitxe que connecta el present amb un passat que s’esvaeix.
El centenari 1948
Vint anys més tard aquest diorama va ser reproduït amb un dibuix a dos tintes que va ser publicat en un calendari de 1948 per Creación Simpar, S.A., de manera que es va convertir en una imatge molt popular:
Full d’abril de 1948 del calendari de Creación Simpar, S.A.
I l’any següent la Gràfica Manen de Mataró va publicar un altre calendari on també es representava el rellotge. En aquest dibuix es recrea la sala d’espera, a vessar de passatgers que esperen animosament el moment d’agafar el tren, que ja fumeja a l’andana. El rellotge està col·locat en un lateral de la sala presidint tot l’aldarull i a punt de fer-lo acabar.
Full juliol/agost 1949 del calendari de Gráfica Manen, de Mataró , «Nota de color en el gris de la estación»
Quan aquell 1948 es va celebrar l’Exposició del Centenari del ferrocarril espanyol, al tinglado nº 2 del moll de la fusta, aquest rellotge va ser una de les peces exhibides a la zona de vitrines d’objectes històrics que hi havia a l’entrada de la nau. Estava carregat de simbolisme, perquè es considerava que aquest rellotge havia donat l’hora de sortida del primer tren, com deia una petita placa metàl·lica de la MZA, de 4 x 11 cm:
M.Z.A.
SERVICIO ELECTRICO
EL DIA 28 DE OCTUBRE DE 1848 SEÑALÓ ESTE RELOJ LA SALIDA
DEL PRIMER TREN ESPAÑOL EN LA LINEA DE
BARCELONA A MATARO»
Archivo Hisórico Ferroviario, FFE
Museu del Ferrocarril de Madrid
En acabar l’exposició tots els materials van anar a Madrid, al Palacio de Fernán Núñez, on van constituir el fons fundacional del futur Museu del Ferrocarril iniciat el 1964. Actualment s’exposa a la Sala dels Rellotges del Museu del Ferrocarril de Madrid.
El que és curiós és que actualment en la fitxa museística d’aquest objecte, s’afirma que ja estava a Madrid abans de l’exposició: «Terminada la muestra expositiva, el reloj retornó a las dependencias donde había sido conservado, el Departamento de Señalización y Comunicaciones de Renfe en Madrid». Tanta concreció es contradiu amb l’evidència i amb el que diu la placa del Servei elèctric de la MZA.
La lògica natural de l’assumpte indica que el lloc idoni per conservar i mostrar aquest rellotge és el Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i La Geltrú. El traspàs pot ser difícil però no impossible que ja tot queda a casa: els dos museus pertanyen a la mateixa Fundación RENFE.
El rellotge ha estat restaurat el 2015. En aquesta restauració s’ha retirat la placa de la MZA s’ha barnissat d’un color més fosc.
Encara es desconeixen els detalls de la seva importació i no s’ha pogut datar satisfactòriament per la seva morfologia.
This article was written by admin-bi@da